‘Renaixement del pla d’Almatà’: Balaguer redescobreix els seus orígens andalusins

El projecte vol recuperar el jaciment arqueològic de l’antiga al-Àndalus més gran de Catalunya, que va originar la ciutat fa més de mil anys

Mediterránea Castelldefels

PUBLICIDAD LOCAL

Balaguer prepara la recuperació integral del jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, l’espai on va néixer la ciutat fa més de mil anys. El projecte té previst rehabilitar i impulsar aquest enclavament excepcional, considerat el jaciment d’època andalusina més gran de Catalunya i un dels principals de l’antiga al-Àndalus.

El projecte Renaixement del Pla d’Almatà, implementat per la Generalitat de Catalunya i la Paeria de Balaguer, pretén donar una visió integral de les restes de l’antiga ciutat i és previst que s’allargui fins a l’any 2027. Els treballs arqueològics, duts a terme fins ara per la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu de la Noguera, han descobert restes de les antigues defenses, les cases, zones industrials, espais col·lectius i cementiris.

La iniciativa preveu una renaturalització del jaciment, de 27 hectàrees, treballs de conservació-restauració de la muralla, fer aflorar l’antiga estructura urbana i la construcció d’un centre de visitants per allotjar el projecte immersiu “Els ulls de la història”. Aquest projecte vol situar-lo al centre del relat històric i identitari de la capital de la Noguera.

Els orígens de la ciutat

Per entendre la importància d’aquest espai cal retrocedir fins al segle VIII. Situat sobre un altiplà dominant el riu Segre, el Pla d’Almatà va ser l’indret escollit pels primers pobladors musulmans que, a partir de l’any 711, van penetrar a la península Ibèrica procedents d’Aràbia i del nord d’Àfrica. Seguint les rutes naturals, van arribar fins a la zona de la Noguera i van trobar en aquest emplaçament un punt estratègic per controlar el territori fronterer amb els comtats catalans. D’aquell primer assentament va néixer Medina Balagî, l’embrió de la Balaguer actual.

Recuperació, recerca i divulgació d’una ciutat mil·lennària

A partir del segle IX, el Pla d’Almatà es va convertir en una medina pròspera i planificada, envoltada per una muralla imponent de la qual encara se’n conserven uns set-cents metres. Els seus fonaments de pedra sorrenca i els panys de tàpia conserven la traça de les 27 torres que protegien la ciutat. Dins les muralles, un entramat ordenat de carrers acollia zones residencials, tallers artesanals, mercats, mesquites i cementiris.

La Medina Balagî reunia tots els elements que definien una ciutat islàmica: la mesquita aljama, el mercat i l’alcàsser o residència del governador, a més de banys públics i alfòndecs, una mena d’hostals per a comerciants i animals. La medina era, en definitiva, una ciutat pròspera, diversa i oberta, on convivien musulmans, cristians i jueus.

Entre els segles X i XI el Pla d’Almatà va quedar saturat. Com ja no tenia espai per expandir-se, la ciutat andalusina va començar a créixer cap a la part baixa, en el que avui és el Centre Històric.

El projecte oferirà una visió integral de les restes de l’antiga ciutat per descobrir el seu passat islàmic. Departament de Cultura.
El projecte oferirà una visió integral de les restes de l’antiga ciutat per descobrir el seu passat islàmic. Departament de Cultura.

De la conquesta a l’oblit

La conquesta de Balaguer per part del comte d’Urgell, l’any 1105, va marcar la fi de la ciutat andalusina. El nucli urbà va quedar en ruïnes i la població musulmana va ser expulsada. Per repoblar la zona, es van concedir terres i privilegis a noves famílies cristianes. També es van crear els òrgans de govern municipal i es van donar les concessions per a mercats i fires. 

Els nous habitants es van instal·lar a la part baixa de la ciutat i el Pla d’Almatà va quedar definitivament abandonat. Només les excavacions arqueològiques iniciades al segle XX van començar a recuperar la memòria d’una ciutat que havia estat motor econòmic i cultural del nord d’al-Àndalus.

Un espai viu

Ara, més de nou-cents anys després, el projecte de Renaixement del Pla d’Almatà vol revertir aquest oblit. La iniciativa preveu una recuperació integral del jaciment, amb actuacions arqueològiques, museïtzació dels espais i la creació d’un itinerari de visita que connecti el Pla amb el nucli històric. 

El projecte vol fer del Pla d’Almatà un referent patrimonial i educatiu, amb activitats divulgatives, visites guiades i recursos digitals que permetin entendre com era aquella ciutat de fa mil anys. També es vol potenciar la recerca arqueològica i crear un centre d’interpretació que expliqui de manera accessible la importància històrica del jaciment. 

Mediterránea Castelldefels

PUBLICIDAD LOCAL

No te pierdas nada
de Castelldefels

Alertas en WhatsApp Castelldefels
Síguenos en Instagram Castelldefels
Síguenos en Facebook Castelldefels
Únete a nuestro canal de Telegram Castelldefels
Síguenos en X Castelldefels

Últimas noticias

El Gobierno adjudica por 1,2 millones los estudios para ampliar la capacidad ferroviaria entre Castelldefels y Sants

El Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible ha adjudicado por 1,2 millones de euros el contrato para redactar los estudios que analizarán cómo incrementar la capacidad ferroviaria entre Castelldefels y Barcelona-Sants, una actuación incluida dentro del Plan de Rodalies de Catalunya 2020-2030.

Un incendio quema por completo una autocaravana en la C-32 en Castelldefels

Una autocaravana ha quedado completamente calcinada este sábado por la tarde tras incendiarse cuando circulaba por la autopista C-32, a la altura de Castelldefels, en las proximidades de Port Ginesta. A pesar de la aparatosidad del suceso, no se han registrado personas heridas.

Encuentran una granada de mortero de la Guerra Civil en Les Botigues

Una granada de mortero, presuntamente de la Guerra Civil, ha aparecido en el paseo del núcleo de Les Botigues de Sitges, en la zona limítrofe con el término municipal de Castelldefels.

Manu Reyes asume la presidencia de la Red Española de Ciudades por el Clima

Castelldefels fue durante los días 21 y 22 de mayo el punto de encuentro de representantes municipales de toda España con motivo de la celebración de la XVIII Asamblea General de la Red Española de Ciudades por el Clima (RECC) y de la jornada conmemorativa “Veinte años de acción climática local”.

Marcos Ruiz y Albert Estragues hacen brillar el CBC en la gran celebración del Barça

El pasado miércoles, el Casanova Beach Club (CBC) de Castelldefels se transformó en el gran punto de encuentro del barcelonismo. El FC Barcelona eligió el emblemático espacio del litoral para celebrar de forma privada la conquista de la Liga en una noche que reunió a más de 150 invitados entre jugadores, cuerpo técnico, directivos y acompañantes.